Wörterbuch der spanischen u. deutschen Sprache, Leipzig 1932f. (gem. mit Rudolf Grossmann).
<blockquote>
La majoria de la gent que utilitza un dels millors diccionaris d’alemany i castellà, el Slaby-Grossman, no sap que un dels dos autors d’aquesta obra (primera edició 1932), Slaby, fou un lingüista, i extraordinari. Tampoc no sap que era un bascòfil convençut. […]
Des de 1921 va ser col∙laborador de Enciclopedia Espasa. Va traduir al txec obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual i altres. Al castellà les traduccions son més de cent, principalment txeques, però també eslovaques, poloneses, russes, etc., i d’autors anglesos (com Dickens) i suecs (Selma Lagerlöf). També es va encarregar de la majoria dels articles sobre Espanya i Iberoamèrica de l’enciclopèdia txeca Otto; entre d’altres, va redactar l’entrada ''Bascos''. També hem de destacar que Slaby va ser un defensor fervent de la II República espanyola; n’elogiava sobretot la política desplegada en l’àmbit de la cultura i l’educació.
Rudolf Slaby va sentir curiositat per la llengua basca i va entrar en contacte amb Resurrección María Azkue, el primer president de l’Euskaltzaindia. Entre Slaby i Azkue va néixer una estreta amistat, que es va plasmar, per exemple, en la traducció d’Azkue de l’himne nacional txec i la inclusió del Gernikako Arbola, el nostre himne nacional, en un concert organitzat a Praga el 1935 per l’Institut Espanyol i Iberoamericà de la ciutat“ (Knörr, 2008, 223-224).</blockquote>
Manuel Llanas / Ramon Pinyol Torrents, Rudolf J. Slabý (1885-1957), mediador entre les cultures eslaves i les hispàniques, in: Discurso sobre fronteras - Fronteras del discurso. Estudios del ámbito ibérico e iberoamericano, Łask 2009, 35-47; Henrike Knörr, „Rudolf Slaby, vascófilo checo“, El Diario Vasco; katal. Text in: Estudis Romànics 30, 2008, 223-234.