Bohmann am 26. Mai 2016 um 18:47 Uhr

2016-05-26T18:47:30Z

Bohmann: Die Seite wurde neu angelegt: „'''Rudolf Jan Slabý''' (25.1.1885 Tschernositz [Černošice] – 2.7.1957 Prag) {| class="wikitable" style="float:right" | Verf. || user:frhausmann|Frank-R…“

2016-03-22T16:51:48Z

Die Seite wurde neu angelegt: „'''Rudolf Jan Slabý''' (25.1.1885 Tschernositz [Černošice] – 2.7.1957 Prag) {| class="wikitable" style="float:right" | Verf. || user:frhausmann|Frank-R…“

Neue Seite

'''Rudolf Jan Slabý''' (25.1.1885 Tschernositz [Černošice] – 2.7.1957 Prag)

{| class="wikitable" style="float:right"
| Verf. || [[user:frhausmann|Frank-Rutger Hausmann]]
|}

Hispanist; Baskologe; Lexikograph; Übersetzer

Stud. Slawistik, Germ. u. Roman. Prag u. Berlin; 1914 Übersiedlung nach Barcelona, wo er als Übersetzer arbeitete; 1921 Mitarbeiter der Espasa Calpe; 1922 Venia docendi f. Slaw. Sprachen U Barcelona; 1926 Rückkehr nach Prag, dort Sprachlehrer a. d. Handelsakademie.

Korr. Mitgl. der Real Academia Española; Academia Argentina de la Lengua; Academia de la Lengua Vasca.

Wörterbuch der spanischen u. deutschen Sprache, Leipzig 1932f. (gem. mit Rudolf Grossmann).

La majoria de la gent que utilitza un dels millors diccionaris d’alemany i castellà, el Slaby-Grossman, no sap que un dels dos autors d’aquesta obra (primera edició 1932), Slaby, fou un lingüista, i extraordinari. Tampoc no sap que era un bascòfil convençut. […]

Des de 1921 va ser col∙laborador de Enciclopedia Espasa. Va traduir al txec obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual i altres. Al castellà les traduccions son més de cent, principalment txeques, però també eslovaques, poloneses, russes, etc., i d’autors anglesos (com Dickens) i suecs (Selma Lagerlöf). També es va encarregar de la majoria dels articles sobre Espanya i Iberoamèrica de l’enciclopèdia txeca Otto; entre d’altres, va redactar l’entrada ''Bascos''. També hem de destacar que Slaby va ser un defensor fervent de la II República espanyola; n’elogiava sobretot la política desplegada en l’àmbit de la cultura i l’educació.

Rudolf Slaby va sentir curiositat per la llengua basca i va entrar en contacte amb Resurrección María Azkue, el primer president de l’Euskaltzaindia. Entre Slaby i Azkue va néixer una estreta amistat, que es va plasmar, per exemple, en la traducció d’Azkue de l’himne nacional txec i la inclusió del Gernikako Arbola, el nostre himne nacional, en un concert organitzat a Praga el 1935 per l’Institut Espanyol i Iberoamericà de la ciutat“ (Knörr, 2008, 223-224).

Manuel Llanas / Ramon Pinyol Torrents, Rudolf J. Slabý (1885-1957), mediador entre les cultures eslaves i les hispàniques, in: Discurso sobre fronteras - Fronteras del discurso. Estudios del ámbito ibérico e iberoamericano, Łask 2009, 35-47; Henrike Knörr, „Rudolf Slaby, vascófilo checo“, El Diario Vasco; katal. Text in: Estudis Romànics 30, 2008, 223-234.

[[Kategorie:Romanist]]
[[Kategorie:Mann]]
[[Kategorie:Spanisch]]
[[Kategorie:Baskisch]]
[[Kategorie:Lexikographie]]
[[Kategorie:Übersetzung]]

@@ Zeile 12: / Zeile 12: @@
 Wörterbuch der spanischen u. deutschen Sprache, Leipzig 1932f. (gem. mit Rudolf Grossmann).
+<blockquote>
 La majoria de la gent que utilitza un dels millors diccionaris d’alemany i castellà, el Slaby-Grossman, no sap que un dels dos autors d’aquesta obra (primera edició 1932), Slaby, fou un lingüista, i extraordinari. Tampoc no sap que era un bascòfil convençut. […]
 Des de 1921 va ser col∙laborador de Enciclopedia Espasa. Va traduir al txec obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual i altres. Al castellà les traduccions son més de cent, principalment txeques, però també eslovaques, poloneses, russes, etc., i d’autors anglesos (com Dickens) i suecs (Selma Lagerlöf). També es va encarregar de la majoria dels articles sobre Espanya i Iberoamèrica de l’enciclopèdia txeca Otto; entre d’altres, va redactar l’entrada ''Bascos''. També hem de destacar que Slaby va ser un defensor fervent de la II República espanyola; n’elogiava sobretot la política desplegada en l’àmbit de la cultura i l’educació.
-Rudolf Slaby va sentir curiositat per la llengua basca i va entrar en contacte amb Resurrección María Azkue, el primer president de l’Euskaltzaindia. Entre Slaby i Azkue va néixer una estreta amistat, que es va plasmar, per exemple, en la traducció d’Azkue de l’himne nacional txec i la inclusió del Gernikako Arbola, el nostre himne nacional, en un concert organitzat a Praga el 1935 per l’Institut Espanyol i Iberoamericà de la ciutat“ (Knörr, 2008, 223-224).
+Rudolf Slaby va sentir curiositat per la llengua basca i va entrar en contacte amb Resurrección María Azkue, el primer president de l’Euskaltzaindia. Entre Slaby i Azkue va néixer una estreta amistat, que es va plasmar, per exemple, en la traducció d’Azkue de l’himne nacional txec i la inclusió del Gernikako Arbola, el nostre himne nacional, en un concert organitzat a Praga el 1935 per l’Institut Espanyol i Iberoamericà de la ciutat“ (Knörr, 2008, 223-224).</blockquote>
 Manuel Llanas / Ramon Pinyol Torrents, Rudolf J. Slabý (1885-1957), mediador entre les cultures eslaves i les hispàniques, in: Discurso sobre fronteras - Fronteras del discurso. Estudios del ámbito ibérico e iberoamericano, Łask 2009, 35-47; Henrike Knörr, „Rudolf Slaby, vascófilo checo“, El Diario Vasco; katal. Text in: Estudis Romànics 30, 2008, 223-234.

Slabý, Rudolf Jan - Versionsgeschichte

Bohmann am 26. Mai 2016 um 18:47 Uhr

Bohmann: Die Seite wurde neu angelegt: „'''Rudolf Jan Slabý''' (25.1.1885 Tschernositz [Černošice] – 2.7.1957 Prag) {| class="wikitable" style="float:right" | Verf. || user:frhausmann|Frank-R…“